El color dels tancaments en la rehabilitació d’una antiga casa de pescadors

En la rehabilitació d’un edifici amb història, cada decisió pot influir en la manera com es conserva i es llegeix la seva identitat. Els tancaments formen part d’aquest conjunt: no només han de respondre a les necessitats tècniques actuals, sinó també integrar-se en l’arquitectura existent.

En aquesta antiga casa de pescadors de l’Escala, a l’Alt Empordà, el color de les finestres té un paper especialment protagonista. S’ha escollit un blau RAL 5014 amb acabat texturat que es repeteix en les finestres, la porta balconera i la porta principal.

Aquesta continuïtat fa que el color no sigui simplement l’acabat dels perfils, sinó un element més de la composició de l’edifici. El blau aporta contrast respecte de la resta de materials i, alhora, connecta visualment les diferents obertures.

És un exemple de com una decisió aparentment petita pot contribuir a mantenir el caràcter d’una arquitectura existent i donar coherència a una intervenció contemporània.

Més enllà del blanc, el negre i l’antracita

Quan pensem en finestres d’alumini, sovint les primeres opcions són els blancs, grisos, negres o tons antracita. Són acabats molt presents en l’arquitectura actual per la seva facilitat d’integració, però les possibilitats són molt més àmplies.

Els perfils d’alumini es poden lacar en una gran varietat de colors i acabats, fet que permet adaptar els tancaments a la paleta cromàtica i al llenguatge de cada projecte.

Una tonalitat singular pot utilitzar-se per generar contrast amb la façana, remarcar les obertures o crear una relació amb portes, persianes, revestiments o altres elements arquitectònics. També es pot buscar l’efecte contrari i escollir un acabat que s’integri visualment en el conjunt.

Com escollir el color de les finestres?

L’elecció no depèn només d’una preferència estètica. El color del tancament forma part d’un conjunt i convé valorar-lo en relació amb els materials de façana, els revestiments, les portes, les persianes, els sistemes de protecció solar i la resta d’elements que defineixen l’edifici.

També cal decidir quin paper volem donar a les obertures. Un color proper al de la façana pot ajudar a integrar-les visualment, mentre que una tonalitat contrastada pot accentuar-ne el ritme, remarcar determinats volums o convertir-les en un element més protagonista.

No hi ha, per tant, una única solució correcta. La clau és que l’acabat respongui a l’arquitectura, al context i a l’efecte que es vol aconseguir.

Color, textura i percepció

No només la tonalitat modifica el resultat. Els acabats mats, texturats o més llisos també influeixen en la manera com el perfil respon a la llum i en la seva percepció al costat dels altres materials.

Aquesta combinació entre color i textura permet afinar encara més la integració dels tancaments dins del projecte i reforçar-ne la coherència visual.

Rehabilitar sense perdre el caràcter

En intervencions sobre edificis existents, la incorporació de nous tancaments planteja un equilibri especialment interessant: millorar prestacions, confort i funcionalitat sense desvincular la nova solució de l’arquitectura original.

En aquest projecte, la continuïtat cromàtica entre les diferents obertures ajuda a mantenir una lectura unitària de l’edifici i a integrar els nous elements en una casa amb una identitat pròpia.

A Grabalosa treballem amb arquitectes i professionals del projecte per definir solucions de tancament adaptades a cada obra, tenint en compte tant els requeriments tècnics com els materials, els acabats i el context arquitectònic.

Perquè renovar no sempre significa transformar. A vegades significa saber què cal conservar i com incorporar-hi allò nou.