L’alumini en qualsevol orientació
Quan és realitza un projecte arquitectònic, coneguts ja el lloc i les condicions urbanístiques del mateix, l’arquitecte ha de definir altres aspectes com l’orientació, distribució de l’interior, color de la façana, grau d’acristallament…
L’orientació de l’edifici, el color de la façana i el grau d’acristallament estan directament relacionats amb la insolació, considerada aquesta com un guany i una pèrdua de calor, segons sigui hivern o estiu. Analitzant el moviment del sol en la localitat d’ubicació de l’edifici, es poden treure conclusions sobre les possibilitats d’aprofitar o protegir-se del sol durant l’any.
Gràcies a l’alta resistència mecànica d’un material com l’alumini, es permeten grans obertures per una major entrada de llum i radiació solar. Aquesta característica es combina amb un bon aïllament que ens proporciona el trencament de pont tèrmic realitzada amb poliamida.
Altres característiques que fan que l’alumini sigui l’elecció més adient son: la durabilitat (més de 50 anys), gran varietat de colors,acabats i textures, baix coeficient de dilatació i major percentatge de vidre vist gràcies a sistemes marc-fulla de mida molt reduïda amb grans prestacions de resistència i estabilitat.
L’elecció del factor solar i la transmissió lluminosa dels vidres, així com l’ús de sistemes de protecció solar com lames i persianes, són fonamentals i poden generar un gran estalvi energètic.
El comportament davant de la radiació dels edificis i el seu confort intern milloren de forma notable amb la utilització d’alguns tipus de vidre, disminuïnt les necessitats de climatització.
Unitats de vidre aïllant o vidre de càmera, compost per dos vidres amb una càmera d’aire i una altre amb gas a l’interior.
Vidres amb capa que proporcionen control solar i baixa emissivitat.
